El rave pertany a la família de les Crucíferes. S'hi engloben 380 gèneres i unes 3.000 espècies pròpies de regions temperades o fredes de l'hemisferi nord. A les Crucíferes també s'inclouen verdures com les cols i els créixens. La importància d'aquesta família d'hortalisses és que contenen uns compostos de sofre, considerats com a potents antioxidants que ajuden a prevenir malalties. Es coneix l'existència de sis espècies de rave, però tan sols es cultiva el conegut amb el nom científic de Raphanus sativus.
Es considera a la Xina com el lloc d'origen dels raves, encara que aquesta és una dada que no s'ha determinat de manera concloent. No obstant això, sí que se sap que els egipcis i babilonis ja ho consumien fa més de 4.000 anys. Sembla que va ser cap a l'any 400 a.C., quan va començar a consumir a la Xina i Corea.
En l'època dels grecs i romans es va convertir en un aliment molt apreciat. Van ser aquests últims els que van estendre el seu cultiu per tot Europa. En l'actualitat, és en els països de l'Extrem Orient on més s'aprecia i es consumeix.

VARIETATS
Els raves es poden classificar en funció de la seva forma i del seu color. D'aquesta manera es distingeixen tres varietats:
Rave xinès, japonès o daikon: procedeix del Japó i es caracteritza per la seva forma cilíndrica i allargada. És de color blanc i sabor suau.
Rave negre o d'hivern: té forma cilíndrica i arrodonida. La seva pell és de color negre i molt difícil de digerir, mentre que la seva carn és blanca i més digestiva.
Raves petits: són una varietat que pot presentar forma esfèrica, ovalada o cilíndrica. La seva pell és de color vermell, rosat, lila o blanc, i la seva carn sempre és blanca.

La forma i color que presenten els raves depenen també de la seva temporada. Per això, també es poden classificar en funció de la seva època de cultiu en:
Raves de primavera: tenen forma esfèrica i la seva mida no sol ser molt gran.
Raves d'estiu: la seva forma és allargada i la seva mida més gran que els de primavera. En general, els raves de primavera i els d'estiu són varietats que es consumeixen crues.
Raves de tardor: són més grans que els anteriors i solen coure's abans del seu consum.

PROPIETATS NUTRITIVES
El rave és un aliment amb un baix contingut calòric gràcies al seu alt contingut en aigua. Després de l'aigua, el seu principal component són els hidrats de carboni i la fibra.
Del seu contingut vitamínic destaca la vitamina C i els folats.
La vitamina C té acció antioxidant, intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions.
Els folats col·laboren en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i la formació d'anticossos del sistema immunològic.
Els minerals més abundants en la seva composició són el potassi i el iode, que apareix en quantitat superior a la de la majoria d'hortalisses. Conté quantitats significatives de calci i fòsfor. El magnesi és present, però en menor proporció.
El calci del rave no s'assimila a penes en comparació amb els lactis i altres aliments que es consideren font important i de gran aprofitament d'aquest mineral.
El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, a més d'intervenir en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl·lula.
El iode és un mineral indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroide. Aquesta regula el metabolisme, a més d'intervenir en els processos de creixement.
El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs. A més, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.
En la composició dels raves destaca la presència de compostos de sofre d'acció antioxidant.
Aquestes substàncies són en part responsables de l'efecte diürètic i digestiu dels raves. Augmenten la secreció de bilis al fetge (efecte colerètic) i faciliten el buidament de la vesícula biliar a més de conferir el seu sabor picant característic.

A LA CUINA
S'han de seleccionar raves de mida mitjana perquè la seva consistència és menys fibrosa. És preferible triar exemplars carnosos, ferms, de color vermell viu i de pell suau, sencera i sense fissures. Si els raves conserven les fulles, aquestes han de tenir un color intens que garanteixi la seva frescor. Les peces molt grans o toves i les que presentin el coll groguenc han de ser rebutjades.
Perquè els raves conservin les seves qualitats durant el major temps possible, és aconsellable eliminar les parts verdes pel fet que aquestes acceleren la seva dessecació. Un cop eliminades, els raves s'han de guardar al frigorífic en bosses de plàstic perforades. En aquestes condicions es conserven fins a set dies. S'aconsella no rentar-los fins al moment del seu consum.